dilluns, 30 de maig del 2011

1. Escriu la teva opinió sobre els fets ocorreguts divendres entre els "indignats" i els mossos. Pots cercar informació per internet.

La gent te la llengua molt llarga...Predican i predican que amb la força no s'arregla res i qui comença a pegar primer son els mossos.
Desde quant manifestarse és algo dolent?, desde quant manifestar-se s'ha d'emplear la força?...
Sincerament amb la força no se'n va a cap lloc, perque on se'n van es amb les paraules i l'inteligencia... aixó demostra de que la gent que ha enviat als mosos ... no coneix la paraula INTELIGENCIA.

dijous, 26 de maig del 2011

És important estar-ne informats...

MANIFEST Democràcia Real ja!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar u...n futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creien...ts, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:



* Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.


* Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.


* El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.


* La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE


* L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.


* La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.


* Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.


* Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.


* Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.
Jo puc canviar-ho.
Jo puc ajudar.
Sé que junts podrem.
Surt amb nosaltres. És el teu dret.

         1. Fes un resum del contingut del text.

         2. Fes una valoració general del que es diu i escriu la teva opinió personal.

Llegeix amb atenció... Demagògia barata?


 Un antic debat ha tornat a sortir a la palestra, el de si la cadena perpètua hauria de ser  inclosa, com a condemna, entre els assassins, els violadors i els pederastes. Avui en dia, el temps màxim de presó que pot caure als condemnats, al nostre país, és de trenta anys. Com s'ha restablert aquest debat? A partir de les declaracions que ha fet aquesta setmana passada "Rafita", un dels assassins que, fa set anys, va violar, atropellar i cremar Sandra Palo. En aquell moment era menor d'edat, i la condemna va ser de tres anys tancat a un corrector de menors, i els tres anys següents en llibertat vigilada. El fet és que fa un parell de setmanes el varen trobar robant, estant sota llibertat vigilada i clar, aquest fet obre el debat de la desconfiança en la reinserció social d'aquests condemnats i la necessitat d'aplicar la cadena perpètua a segons quins.

El problema de tot això és que alguns partits polítics aprofiten aquests fets per fer campanya a favor seu, fent demagògia barata. Els mitjans de comunicació, amb el seu poder mediàtic, han entrevistat l'assassí, i també la mare de Sandra Palo demanant justícia i la cadena perpètua per als culpables. La reacció d'aquesta mare és normalíssima i humana, però és irracional i el seu dolor no es pot emprar per a demanar canvis des dels partits polítics. El PP és el partit polític per excel·lència que aprofita qualsevol desgràcia social en benefici propi, per aconseguir vots. I clar, aquesta situació li ha servit per demanar la cadena perpètua per aquests condemants, desconfiant amb la possible reinserció social i aprofintant-se del sentiment de ràbia i d'empatia de la societat amb la mare de la nina assassinada.

Això mateix fan amb altres aspectes com els lingüístics i els del món de l'educació. Volen tornar enrera amb el seu esperit conservador i no deixar progressar una societat que, tanmateix, progressa per si sola, ja que és un fet natural, però es deixa manipular per aquests tipus de partits.

El discurs seria, sense política pel mig, si trobau que la cadena perpètua és necessària en alguns dels condemnats a presó. Jo, per ara, no ho tenc molt clar.
1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

 2. Quin és el seu tema principal?

El tema principal és la politica


3. Què en penses de la cadena perpètua? I de la condemna a mort? 

La cadena perpètua se'l mereix qui fa alguna acció dolenta, com per exemple una violacio, un asesinat....
I la condemna de mort nigú se la mereix per molt greu que sigui l'acció que hagui comes.
Perque seria actuar de la mateixa manera que ha actuat la persona que hagui fet alguna accio dolenta.

dimecres, 25 de maig del 2011

1. Cerca informació sobre la ideologia de la gent que és d'esquerres i de la gent que és de dretes. Fes un estudi comparatiu.

ESQUERRES

Com a partit d’esquerres, Esquerra vol posar fi a les injustícies socials i als desequilibris
econòmics i afavorir, així, un repartiment de la riquesa i de l’accés a l’estat del benestar a
tota la població. L’obtenció d’aquesta fita s’ha de fer concertadament amb els diversos
agents socials dins un marc català de relacions laborals articulat amb el mundial.
Sense perdre la iniciativa privada en el mercat, el treball ha d’esdevenir una forma de
realització de l’individu, amb seguretat, amb plena ocupació i un salari digne. Alhora, s’han
d’incorporar totes les noves aplicacions de la societat electrònica i del coneixement en tots
els aspectes de la vida quotidiana, per afavorir així una major productivitat i un millor
benestar dels treballadors i treballadores.
El progrés econòmic i social ha de ser compatible amb la salut de les persones i del medi
ambient. Una nova cultura productiva i d’utilització dels recursos (aigua, energia, matèries
primeres, etc.) ha de garantir un desenvolupament sostenible en pro de tots els habitants, de
les espècies biològiques del planeta i de les generacions futures.

dimecres, 18 de maig del 2011

1. Cerca poemes que parlin sobre els següents temes: amor no correspost, tristesa, solitut, pau i alegria. Penja'ls al teu blog i comenta'ls.

 


" A un amor no correspost "
Encara que mai el meu afecte
tingui el premi dels teus petons,

encara que mai les meves paraules

tu les sentis en el meu pit,

jo igual he d'estimar

sense paraules i en silenci,

perquè et porto a l'ànima

com si fossis un somni,

com si tot el que és teu

s'adormís al meu pit.
 
Beneïdes les hores
que em porten els teus records,
quan tot sol, en el meu quart,
sense mirar-te, jo et veig
en aquest viatger inconsolable,
que es diu pensament,
que et segueix a tot arreu
per cobrir de petons,
perquè tu m'has ensenyat
a estimar-te des de lluny,
amb l'ànima i amb el cos.

Hay veces que sin quererlo,
Me he perdido en tus pensamientos,
momentos que han pasado ,
buenos y malos recuerdos,
sé que con mi edad,
no deberia hacer esto;
pero no puedo evitar llorar
cuando en ellos pienso. 

 

 

La brisa corre dins la tarda,
els meus pensaments són guspires dins la foscor.
Saborejo la solitud
com un fruit amb un nou gust,
dins els seus braços m’abandono.
Mastego il.lusions
i escolto la vida.
És estrany…brilla més que la lluna,
una llàgrima.



No tenim por -diuen el homes-,
nosaltres tampoc -criden els nens-,
tenim mines als peus
i gent que ens posa frens.
El camí és llarg i complicat
però el nostre compromís és ferm.
Lluitarem per la llibertat,
lluitarem pel desarmament.
La cultura de la pau arribarà,
els drets humans es compliran
i d'un món en pau la humanitat en gaudirà.
Ningú estarà amenaçat,
no parlarem de refugiats,
parlarem només de pau i llibertat
.



dilluns, 16 de maig del 2011

Vestit de llevant
(Joan Josep Roca)
El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

És un pare poca-solta,
farcit de somnis perduts,
ni reconeix els menuts
ni resol el que pertoca.

Arriba, xiula, es queixa
d’un treball massa feixuc,
esclata amb mil remucs
i, sobtadament, ens deixa.

Ni saps quan ve tot encès,
ni quan porta malvestats,
els arbres li van brandant,
se li acoten els ocells.

Però, a cops, de tant en tant,
se li clou mitja parpella,
en un plor tot espetega,
és el vestit de llevant.


La il·lustració és d'Horacio Gatto.
       

              1. Fes un resum del contingut del poema.

El poema parla del vent, que sempre fa renou, que rellisca i fa moure els arbres.

              2. Indica si hi aparareixen personificacions, metàfores, comparacions, etc...


El pare Èol com crida
quan ens ve a visitar,
vestit de mestral refila,
de llevant ens sap mullar.

              3. Quan parla del vestit de llevant, a què es refereix?

És refereix al vent.

              4. De qui parla? Què en diu?

El poema parla del vent.

dimecres, 11 de maig del 2011

algun dia arribarà.


Farta de les males cares,
regalo somriures arreu.
Una manera de dir adéu
a la vida que ens amarga.
La cuirassa de l’alegria
em duu cap un món millor,
aquell que de nens ens pinten,
aquell que de grans se’ns oblida.
Sóc enèrgica i entusiasta,
decidida i trempada.
Però, de vegades, perdo les forces
i se’m treuen totes les ganes!
Sóc recelosa dels meus problemes.
No m’agrada parlar-ne.
Suposo que és una bena,
que protegeix la meva mirada.
Algun dia arribarà.
I aquell dia hauré atrapat…
… la felicitat.

dimarts, 10 de maig del 2011

dilluns, 9 de maig del 2011

1. Explica què significa per a tu el projecte "Sota el mateix estel" i què t'ha aportat durant el curs. Mínim cinc línies.

El  projecte ''sota el mateix estel'', m'ha demostrat que la poesia no es el que em pensaba.. que pot ser divertit.
M'agrada molt aquest poemes que escribia na Carolina, sobre el dia a dia, alguna vegada me sentida identificada.  I ara ja que esteim a punt d'acabar, lletgir poemes que ens descriven a nosaltres m'encanten.. perque hi ha intriga de mem de qui parlara al següent poema.

La sort soc jo.


La vida no és com la pinten.
Les injustícies són arreu.
Hi ha víctimes tots els dies,
gent innocent que pateix.
I sovint em pregunto:
Per què?
I sovint em demano:
On és la sort?
I em responc a mi mateixa:
La sort sóc jo.
Jo sóc el miracle.
Jo sóc com cap altre en el món.
I retrobada a mi mateixa,
sóc més forta que mai.
Conec la vida sense pell,
en carn viva i cruel.
Porto una motxilla a les esquenes,
que de vegades molt em pesa.
Però tinc la fortuna
de ser forta com una deessa.
I amb tot, jo no seré com ells.
Jo repartiré amor i tendresa
L’única via per a la felicitat eterna

el meu mon interior em fa feliç




Tinc un món interior,
que no vull compartir amb tothom.
Sóc plena de secrets,
que enriqueixen el meu ser.
Diuen que sóc tímida.
Potser sí, potser no.
Només parlo quan em trina,
sense haver de forçar el meu cor.
La meva fortalesa és com un castell.
Poso barreres a tots els perills.
Perquè més val prevenir
i resguardar-se de patir.
Quan m’obro de veritat,
no tinc límits ni marges.
La confiança és un regal.
La complicitat és un cant.
Però si em busquen les pessigolles
amb els meus rampells s’hi topen,
perquè no sóc cap nena tova,
que aguanti les males històries.
Tinc un món interior
que em fa feliç.
I trio molt bé
amb qui compartir.

dijous, 5 de maig del 2011

1. Què li has regalat a la teva mare?

La meva germana, el dimarts va anar a Palma a veure els meus padrins, i se'n va anar a comprar amb la meva padrina a una tenda i va aprofitar i va comprar dues plantes. I  li varem regalar una foto nostra més les plantes i una carta on posava '' mama t'estimam'' 

2. Escriu una carta a la teva mare explicant-li el que significa per a tu. No tenguis vergonya, tal vegada diràs coses que no t'atreveixes a dir-li a la cara i que són molt importants. Després li podeu fer llegir i segur la fareu molt feliç. La pots escriure en la llengua que vulguis. Mínim: 20 línees.
Queridisima mama.
Grasis per tot el que has fet per nosaltres dues, per anar a fer feina tot el día...per poder comprar els capritxos a na Paula i a mi, i perque mai ens falti res encara així ens queixem cualque pic...Em sap greu si cualque pic he fet algun berrinxe des meus, o arrivar a enfadarmos, perdonem. Ara veig les coses d'una altra manera...i t'entenc. Apart de tenirte com a mare, m'has demostrat que tambe et tenc com amiga i aixó m'encanta perque se que puc xerrar amb tu de qualsevol cosa. I també m'encanta sebre que si estic malament se a qui puc acudir i qui fara que a la meva cara surtiga una rialla, i m'animi. També he de dir que  encara així quant em reganyes se que ho fas per es meu bé i sincerament em sent afortunada al tenirte al meu costat, grasis per tot el que has fet per jo.
t'estimo, Laura.

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.
Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.
Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.
Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.
A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

dimecres, 4 de maig del 2011

Vull volar del niu

 
 
 
Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat
Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.
Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.
Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
- sense sermons -
- sense rancors -
Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.
El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.
Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
- la meva família -

El meu cos es disfressa del meu cor.

 
 
 
Les passes arrosseguen el meu cos.
El meu cos es disfressa del meu cor.
I mentrestant, somnio sense esforç,
perquè l’he perdut en algun racó.
I és que em costa fer el què em diuen.
Ordres, indicacions, consells, rutina.
Un avorriment que no em motiva,
Un cansament constant cada dia.
I les mateixes frases encoratjadores
cauen dins un pou de mutisme.
Segurament és una senyal divina
aquella que espurneja només vida.
Massa esperen de mi
o molt poc a la vegada.
Una contracció alada
que em duu a un sol destí.
Sóc així, tranquil i sense presses.
Sóc així, sensible i de bon cor.
Sóc així, i no de cap altra manera.
Sóc així, sempre sóc a un toc.
Sé que podria fer més.
Sé que no hi ha res perdut.
Però són les meves passes
les que segueixen el rumb,
aquell que lent va fent camí,
aquell que durant la passejada
no deixa mai de sentir.