dijous, 24 de febrer de 2011

Revolució Industrial II

2. Cerca informació sobre la Revolució Industrial i penja-la al teu blog acompanyada d'imatges.

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura manaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.
Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines accionades per energia. Així doncs, la Revolució Industrial modificà les bases econòmiques de la societat, que, de manera progressiva, es fonamentà en la producció industrial. Les ciutats es convertiren en centres superpoblats on hi havia els llocs d'habitatge i treball de la nova classe social, la classe obrera, que sorgí amb el maquinisme. L'existència d'aquest nou estatus social, format originàriament per camperols foragitats del camp, impulsà l'aparició de noves ideologies liberals i socialistes, que configuraren el món contemporani.
Aquest procés, iniciat a la Gran Bretanya, s'anà imposant lentament a la resta de països europeus, entre els qual cal incloure Catalunya —malgrat la manca de primeres matèries i de mercats—, als Estats Units i el Japó; progressivament s'estengué a altres parts del món. L'impacte d'aquest canvi sobre la societat fou enorme. A partir del 1870, es produí un nou salt en el desenvolupament del sistema capitalista quan la primera Revolució Industrial es fusionà amb l'anomenada segona revolució industrial. En aquesta segona fase, el progrés tecnològic i econòmic rebé un gran impuls amb la construcció de màquines alimentades amb vapor –que foren incorporades a vaixells i trens–, i a partir de 1873, l'aparició del motor de combustió interna i l'energia elèctrica.
Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial. Eric Hobsbawm defensa la tesi que la revolució s'inicià durant la dècada del 1780 i no es desenvolupà plenament fins als anys 1830 o 1840, mentre que T. S. Ashton manté que s'esdevingué, aproximadament, entre els anys 1760 i 1830.

La industrialització.

   1. Copia el resum que has fet sobre el tema de socials La industrialització.





A la Revolució Industrial:
Va veure uns canvis econòmics i tecnologiss , va tenir lloc a Gran Bretanya, mitjan el segle 18.

La població va augmentar.
Degut a diferents causes:

*L'augment de la producció d'aliments.
*El millorament de l'higiene i de la medicina.
*La disminució de la mortalitat.

Gracis a n'aixó l'esperança de vida va pasar dels 38 als 50 anys.

Degut a l'augment de població , va provocar un augment de la demanda d'aliments.
Els propietaris de les terres varen intentar augmentar la producció introduint millores importants com a màquines agrícoles, nous conreus ...

El CARBO I EL FERRO

Per obtenir ferro s'utilitzaba carbo vegetal, tenia poc valor calorific. La seva substitució va ser el carbó de coc que te un gran poder calorific. Degut a la demanada de ferro, va augmentar i es va utilitzar per la fabricació de les eines agricoles, les noves màquines i el ferrocarril.

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

La producció agrària i la producció industrial necessitaba que les mercaderies arribasin ràpidament a la població. Gràcies a la cració del ferrocarril i del vaixell de vapor es va aconseguir.

El ferrocarril es feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails.

La GRAN INNOVACIÓ la locomotora del britànic Stephenson (1892), que movia el ferrocarril per mitjà d'una maquina de vapor.


L'INCREMENT DEL COMERÇ

La Revolució Industrial va donar pas a l'economía de mercat, els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda de mercats extensos.

La millora de transports varen impulsar al comerç interior i a mitjan segle XIX el comerç exterior.

LA REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

L'augment de la producció agrària i la producció industrial va fer necessari que les mercaderies arribasin ràpidament a la població.
Aixó es va aconseguir gràcies a la creació de transpòrts.

*ferrocarril: és feia servir a les mines per transportar el mineral en vagonetes que es movien damunt rails.
*Locomotora: monia el ferrocarril per mitjà d'una màquina de vapor.
*Vaixells de Vapor: varen començar a funcionar als Estats Units.

L'increment del comerç

La Revolució Industrial va donar pas a l'econimía de mercat, els productes ja no anaven destinats a l'autoconsum sinó a la venda en mercats extensos. La millora dels transports varen impulsar el comerç interior i amitjan segle XIX el comerç interior.


EL CAPITALISME INDUSTRIAL

El liberalisme i el capitalisme

La revolució Industrial es va basar en el capitalisme com a sistema econòmic i en el lliberalisme com a doctrina política que el justificava.
Adam smith va establir els principis de lliberalisme econòmic:

*L'economia funcion per l'interès d'aconseguir el benefici màxim.
*Els preus s'estableixen per l'equilibri entre l'oferta i la demanda.
*L'economia ha de funcionar sense l'intervenció de l'estat.

El capitalisme Industrial es bassa en els principis següents:

*Els mitjans de producció.
*La burgesia.
*Els obrers treballaben a les fabriques a canvi d'un salari.

Crisis econòmiques: s'inicien quan els estocs s'acumulen a les fàbriques per manca de compradors. Els propietaris han d'acomiadar els obrers i sorgeix l'atur.

Els bancs

Els estalviadors hi disposaven tots el seus dotblers, i els bancs prestaven aquest dotbers als empresaris que volien intalar fàbriques.

Una sola persona no tenía prou dotbers(capital) per tirar endavant amb una empresa.
Degut a n'aixó va sorgir la societat anònima.

A una societat anonima la capital que es necessita és divideix en accions.

LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL


La burgesia i els obrers

Era un grup poderós, propietari de les seves indústries i desl negocis.

Hi ha tres sectors:

Gran burgesia:

*Banquers
*Propietaris de grans fabriques

Burgesia mitjana:

*Funcionaris
*Comerciants
*Professionals:
                     *Metges
                     *Advocats

Petita burgesia:

*Empleats
*Botiguers


Els Obrers de les fàbriques formaven el proletariat industrial.
No existien lleis que el protegissin, les seves condicions de feina eres molt dures:
Un salari molt escàs, jornada laboral de 12 a 14h diàries, un treballador madalt no cobraba i les dones e infants traballaven.

dimecres, 23 de febrer de 2011

Poema sobre el treball La dona a la finestra de Dalí

1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.



    La dona de la foto nom Lídia, filla del compte de Ripoll, té 23 anys, ella és una atlota molt alegre i s'enamora fàcilment. Té un somriure que ningú no li lleva. Però un dia el seu pare la va obligar a casar amb un emperador al qual no estimava. Ella estava enamorada d'un tal Sebastià, professor de català i capità de la barca 5-BA-I-3962 .

   En Sebastià es va convertir en un home frustrat per aquest fet. Coneixia els sentiments de na Lídia, sabia que perdia l'oportunitat d'estar amb l'amor de la seva vida. No entenia aquesta situació i aquest canvi que es presentava en la seva vida, ja que tenien somnis junts per complir. 

  L'emperador amb qui l'obligaven a casar-se era un home molt gelós, possessiu, antipàtic i grosser. Per por de perdre-la, la tenía tancada en una habitació on només la podia visitar son pare, les criades i ell mateix.

   Ella estava condemnada a viure tota la seva vida tancada a l'habitació i pensava que no li devia importar gens a son pare ja que permetia aquesta situació. Pensava que li devien importar més els doblers que res.

   Ella estava molt trista i ferida,  pensava que no tornaria a veure en Sebastià, i que no podria casar-se amb ell, ni conèixer món... La seva vida s'havia vist truncada.

   El compte de Ripoll l'havia fet casar amb l'emperador per tenir mes riqueses i possessions.  Na Lídia no deixava de pensar en ell i tot el temps mirava  la mar, a veure si trobav alguna resposta als seus pensaments...

2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre versos com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà conteta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell... 

dimarts, 22 de febrer de 2011

1. Explica la història que conta.

 La història que ens conta tracta el tema de no saber on s'està, en terreny desconegut. Un d'ells conta que mai no s'ha confessat a una dona i després apareixen els civils i se'n van caminant cap a ells.

2. Cerca informació sobre la guerra civil, imatges, dates i fes un resum de tot el que va passar, les causes i les conseqüències que va tenir.

 

 

 La Guerra Civil espanyola (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

 

 La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.

 Les tropes de l'exèrcit africà van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial, mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó.

 

 El general Francisco Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil. La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.

La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona nacional, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista, va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega. 

3. Fes un comentari del poema de M. Benedetti. Cerca informació del seu autor, biografia i explica el contingut del poema cada quatre versos. Què hi té a veure amb el film? Argumenta totes les teves respostes.

 

Corazón, coraza
(M. Benedetti)

Porque te tengo y no
porque te pienso
porque la noche está de ojos abiertos
porque la noche pasa y digo amor
porque has venido a recoger tu imagen
y eres mejor que todas tus imágenes
porque eres linda desde el pie hasta el alma
porque eres buena desde el alma a mí
porque te escondes dulce en el orgullo
pequeña y dulce
corazón coraza

porque eres mía
porque no eres mía
porque te miro y muero
y peor que muero
si no te miro amor
si no te miro
porque tú siempre existes dondequiera
pero existes mejor donde te quiero
porque tu boca es sangre
y tienes frío
tengo que amarte amor
tengo que amarte
aunque esta herida duela como dos
aunque te busque y no te encuentre
y aunque
la noche pase y yo te tenga
y no.  

 

* M'agrada molt aquest poema, sobre tot si es tracta d'amor. Me dona ha entendre de que tracta d'un home que esta enamorat d'una dona... pero  no la pot tenir mai al seu costat.

Mario Benedetti, fue un escritor y poeta uruguayo integrante de la Generación del 45, a la que pertenecen también Idea Vilariño y Juan Carlos Onetti, entre otros. Su prolífica producción literaria incluyó más de 80 libros, algunos de los cuales fueron traducidos a más de 20 idiomas.

dijous, 17 de febrer de 2011

1. Aquí teniu un nou poema de la nostra Carolina. Contundent, actual, realista, angoixant, desesperant, trist... Au, quin títol triau? Reflexionau... i no escrigueu el primer que se vos ocorri...




Un camí anul·lat.

Benestar fugit.
Era finit.
Caduc.
Llocs de feina destruïts.
Mercat laboral aturat.
Força de treball,
malbaratada,
abandonada,
rebutjada,
anul·lada.
(cara de circumstància)
Plena ocupació
-utòpic desig-
rere les cortines
d’un sol melic.
… i l’ham cridava la fam.
Però ara, resta emmudit.
L’agost ja està fet
i ara comença el fred.
Uns diuen que qui cerca troba.
Altres, que són faves comptades.
I mentrestant els pencaires
donen cada dia les gràcies,
per no ser un de nosaltres.
El treball era a l’antiguitat
un càstig pels malnats
Ara rebutgem la impunitat.
Castigueu-me ben fort!
Que sense càstig
no sóc més
que un mort…
… de fam,
… de sostre,
… de dignitat,
… de llibertat.
 2. Comenta el poema a la pàgina turquesa de na Carolina o al facebook: Tu ets la teva estrella.

Hola Carolina.... Encuentro que el tema es muy triste... pero no le podemos hacer nada porque es la dura y cruda realidad.
Enfin no me ire por la ramas, encuentro que el tema ideal és:
''Un camí anul·lat.''
Espero que te guste, un beso y cuidate!



 3. Cerca informació sobre l'atur actual. Estadístiques, problemàtica, crisi, etc... Després en fas en un comentari personal sobre la informació trobada.



En economia una persona que pot i vol treballar pel salari prevalent del mercat però que no troba feina és considerada una persona desocupada, aturada, o en atur. La taxa d'atur és el nombre de treballadors aturats dividit entre la força laboral civil total o població econòmicament activa, la qual inclou els empleats i els desocupats. A la pràctica, mesurar el nombre de treballadors que busquen feina és una tasca difícil de realitzar. Dels mètodes de mesurament de l'atur, n'hi ha diversos, i tots tenen esbiaixos inherents, i els sistemes diferents fan que les comparacions d'estadístiques d'atur entre països, especialment països amb sistemes diferents, siguin difícils de fer.
Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur és irrealista. La macroeconomia defineix tres nivells d'atur:
  • l'atur friccional: l'atur que és degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació
  • l'atur estructural: l'atur relacionat amb els treballadors que han perdut llur feina atès que han estat reemplaçats pels canvis estructurals (com ara l'automatització de llurs empreses) i llurs habilitats no són més requerides.
  • l'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic.

* Sincerament no entenc com he ha tantes persones sense feina...
Ni tampoc entenc com hem pogut arribar a n'aquest punt. D'aquest tema no en xerr gaire, per que no es que sapiga gran cosa.

dimecres, 16 de febrer de 2011

La importància de les coses i les coses importants

 
Quatre coses
(Maria Antonia Salvà)

M'abelleixen quatre coses

-qui prou les sabrà lloar?-

El sol que bada les roses,

...l'aigua que les fa brotar,

la rosada que les mulla

i el vent que les esfulla

per no veure-les secar.




A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                 

Esta preocupat, perque li preocupenunes quantes coses...

B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?


Està escrit en primera persona.
Aixó fa que el poema sigui més objectiu.

C. Quin és el tema del poema?

Les roses.
D. Analitza'l formalment com tu ja saps.


Té set versos i dues estrofes.
 

E. Opinió personal.

Aquest poema, no li trob gaire sentit..

1. Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc.



1-Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u.

2-Amor i senyoria, no volen companyia.
3-Cal educar per amor i no per temor.


4-De tant que et vull et trec un ull.



5-Amor, amb amor es paga.


6-A qui diu no, no el casen.


7-El boig té judici i l'enamorat no té seny .


8-El cor no parla, però endevina

9-Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar.




10-El llamp i l'amor cremen el cor.

dimarts, 15 de febrer de 2011


Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys ni cap gran misteri,
si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país
sense tu,
tampoc tinc demà...
així doncs per sempre
mantinc el repte,
només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d'un demà que engresqui
perquè ens hi trobem a gust
refent l'art de viure
poder conviure
el somni d'un món més just.
Lluis Llach



1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: 


Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.



A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.

El poema diu que si la persona va a on sigui, ell anira amb ella.

No te res sense ella, domes si ell esta és manten.
Ell també hi es per si o vol sebre...que poden estar junts.
Per un dema, per gaudir i estar junts.                                  

B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu.


  El poema esta escrit en primera personas. Aquest fet fa que el poema sigui més objectiu.

C. Quin és el tema del poema?

El temadel poema es l'amor.

D. Analitza'l formalment com tu ja saps.




El poema té 2 estrofes, totes dues tenen 10 versos,
 


E. Opinió personal.

Aquest poema trop que tracte d'una relació, que dues persones no estan gaire bé i fan tot el possible per que tot surti bé. M'agrada, perque al començament no ho entenía pero després ho e entes i m'agradat molt el significat que te aquest poema.

dilluns, 14 de febrer de 2011

1. Cerca informació sobre el mon estelar astronòmic, els estels, i després fes un resum amb les idees principals que hagis seleccionat.




L'astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres. L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com les corbes de llum d'estrelles variables, el descobriment d'asteroides i cometes, etc.

2. Penja vuit imatges que expressin amor.






1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...



Feia temps que no et escrivia ...
Et recordes de les nostres primeres mirades?
Encara ni et coneixia i ja em posaves nerviosa. Era difícil aguantar aquesta mirada de pillo.
Després ens topem ... vas riure i jo em vaig avergonyir.
I així la mateixa tonteria durant dues setmanes ... fins que vaig decidir agregarte al messenger.
Es cert que sàvies qui era, després et vas riure de mi ... perquè era molt tímida .. però ja veus, has comprovat que la timidesa se'm va seguida.
Comencem un dilluns amb un hola! tens un piti? un dimarts amb''vols una napolitana?''i així cada dia...Com saps bé, i no cal esmentar .. jo tenia por de tornarme a enamorar .. però ho vares sebre fer molt bé per qué em tens aquí amb aquesta cara de gos degollat si no et tinc.
Gràcies per fer-me feliç tot el temps que portem junts.
Ets el millor que m'ha passat a la vida.

2. Fes una descripció metereològica del dia que fa avui.


Ara mateix esta ennuvolat, fa un poc de fred.. i encara no he vist sortir el sol.
No m'agrada gaire aquest temps.. perque no pots fer gaire cosa.
Esper que a l'horabaixa no plogui com avui a mig dia, perque sino sira dia de ''quedarse en casita''.

1. Fes una entrada lliure, recorda que ha d'anar acompanyada d'una imatge.


Hacía tiempo que no la veia, la echaba tanto de menos...és como una hermana para mí.
Llevo desde los pañales a su lado, y hasta ahora seguimos compartiendo miles de momentos.
Me acuerdo de pequeña todas las veces que ivamos al aguacity, o la pelea que tubimos con los botes de pintura que te manche tu chandal nuevo blanco..., o las mil y una noches que dormiamos asta las tantas juntas. Ahora no estamos tanto tiempo juntas...como lo haciamos antes. Pero nadie se va a entender tan bien comolo hacemos tu y yo.

dimecres, 9 de febrer de 2011




Amor en la biblioteca

Liliana Cinetto

(traducció M. Dolores Insa)

Conten que conten que hi havia

una vegada una princesa

que vivia en un estant

d’una vella biblioteca.

Sa casa era un conte de fades,

que quasi ningú no llegia,

estava entre un diccionari

i un llibre de poesia.

Solament alguns xiquets

n’acariciaven les pàgines

i visitaven de vegades

el seu palau de paraules.

Des de la torre més alta,

sospirava la princesa.

Llàgrimes de tinta negra

lletrejaven la seua tristesa.

És que ella estava avorrida

de viure la mateixa història

que de tant repetirse

es sabia de memòria:

una bruixa l’encisava

per envejar la seua bellesa

i el príncep la salvava

per a casar-se amb ella.

Conten que conten que un dia,

just a l’últim estant

algú trobà un altre llibre

que no havia vist abans.

En obrir-lo amb suavitat

de les seues fulles groguenques

va eixir un capità pirata

que estava en aquesta novel·la.

Aguaitada entre les pàgines

la princesa el mirava.

Ell dibuixà un somriure

tan sols per saludar-la.

I taral·lejà la cançó

que el mar li canta a la lluna

i li regalà un collar

fet d’algues i d’escuma.

Assegut sobre un rengló

el pirata, cada nit,

l’esperava en un cantó

del capítol catorze.

I la princesa muntava

una escala de síl·labes

per trobar-se el pirata

en l’última represa.

Així es quedaven tot plegats

fins que traspuntava el sol,

escoltant el murmuri tebi

del mar, en un caragol.

Conten que conten que al maig

els dos se n’anaren un dia

i deixaren en els seus llibres

moltes pàgines buides.

Els personatges del llibre

ofesos protestaven

“Les princeses dels contes

no se’n van amb els pirates”.

Però ells ja estaven lluny,

molt lluny, en alta mar

i escrivien una altra història

conjugant el verb estimar.

El pirata i la princesa

aferrada al seu braç d’acer

naveguen per set mar

en un vaixell de paper.

                                 La il·lustració és de Yuki Miyazaqky.



1. Resumeix aquest poema amb les teves pròpies paraules.
 
La princesa vivia a una estanteria , dins un llibre.
Un día un ninet va obrir el llibre i va sortir la princesa, i d'un altre llibre va sortir el pirata.
Ells dos varen quedar que s'esperarien al capitol 14 i així va ser.
 

2. Qui és el protagonista? Què li passa? Com acaba?

-El protagonistes són La princesa i el Pirata.

-Que és volen tobrar

-Que es troben al capitol 14.

3. Explica el títol del poema. Creus que s'ha triat per alguna cosa en especial?

 El titol, te molt de sentit amb el que conte el poema.

Amor en la biblioteca, dos personatges de contes... s'estimen i es tobren.

4. Opinió personal del poema. T'ha agradat? Per què? 

Si, m'agradat molt, lo que el trob un poc massa llarg.

 

 

dimarts, 8 de febrer de 2011

El camí cap a la felicitat, inabastable?

1. Llegeix aquest text que parla sobre la felicitat, fes-ne un resum al teu blog, l'acompanyes d'una imatge significativa i fas una conclusió amb el que penses sobre el que és per a tu la felicitat.


 

 

 

 

*Per a mí la felicitat, depen d'un mateix i de la gent que t'estima. Jo no podría ser feliç, si no tenc a les persones que mes estim i m'estimen al meu costat... em sentiria com si fos un puzzle i hem faltesla darrera peça.


dilluns, 7 de febrer de 2011

SEGUIMENT DE LA FEINA "LA DONA A LA FINESTRA" DE DALÍ.

1. Una vegada has creat el personatge, el coneixes a la perfecció i te l'has fet teu. Una vegada has escrit la història de la seva vida i el que fa en el moment de guaitar per la finestra... Ara te toca escriure els seus pensaments mentre mira per la finestra, per exemple: -Quines ganes de veure'l arribar, estic trista perquè em sent sola, etc... 10 línies com a mínim i tot el primera persona del singular.



Estic molt trista. Pens entre suicidarme, pero si ho faig no tornaré a veure a les persones que més estim...també em queda seguir patint aquest sofriment pensant que qualsevol día es podra solucionar...
Sempre diuen que << després de la tempesta sempre arriba la calma >> aixó esper que arribi a mí.
Odí a mumpare... no entenc per que fa aixó.. tot per es simple fet del dotbers... domes esper que el meu capitá vengui a salvarme.. i que m'entengui... que no ha estat cosa meva si no de l'emperador i mumpare...
He de pensar cualsevol cosa... he de cridar l'atenció.. per poder fugir pero.. com?
Si faig foc.. me voldran salvar i un pic que obrin la porta.. fugiré i podre ser lliure.
Tant em costa la llibertat? idoi o fare!

Tot sol

Llibertat condemnada.
Esclavitud camuflada.
Foscor sota el sol.
Llum apagada.
Son.
I dorms.
Tot sol.
Somnies.
Imagines
.
.
.
En un nou món,
En una nova via,
En allò que ens farà lliures,
Que fondrà les nostres cadenes,
Que tallarà els nostres lligams,
les nostres camises de força.
S’ho endurà l’escombra
del vent de ponent,
del vent de llevant,
del remolí dels sentits,
recargolats pels nostres dits.
I units pel cor serem.
Deixant enrere la guerra.
Deixant enrere el temps.
Deixant enrere l’espera.
Alçarem el vol sobre l’esfera
Neutralitzant la gravidesa
Jugant a ser titelles
Sense fils,
Sense fi.
Sent per fi lliures.


El poema ens diu que esta esclavitzat i que la llibertat esta molt enfora...

dimecres, 2 de febrer de 2011








1.A. Crea un personatge: 

Qui és aquesta dona? Què nom?
      És casada, separada, vídua, soltera? Té fills? És una dona sana?
És la senyora de la casa? Una criada? L'amant?
Què fa? Descansa de la neteja? Espera l'estimat? Pensa?
Quin caràcter creus que té? És feliç, està trista?

 



La dona de la foto és nom Lidia filla del comte de Ripoll, té 23 anys, ella és una atlota molt alegre i molt enamoradissa tenía un somriure que nigú mai li llevaba... fins que va ocurrir el malson el seu pare l'ha obligada a casarse amb l'emperador al qual no estima. Ella está enamorada d'en Sebastià Professor de català i Capità de la barca 5-BA-I-3962 .
En Sebastià esta frustat perque ella fa no gaire li va dir que era l'amor de la seva vida... i avui s'ha enterat de que s'ha casat amb l'emperador. No ho enten perque aquest cambi tant repelent, si tenien somnis junts per complir... L'emperador és un home molt gelos, posesiu, antipatic i grosser. Per por de perdre na lidia o que fos un home enganyat la tenía tancada a una habitació, on domes la podía visitar sompare, les criades i l'emperador.
Ella estaba condenada a viure tota la seva vida tancada a l'habitació. 
-No li dec importar gens ni mica a mon pare. Domes l'importa els diners més que els meus sentiments i fins i tot la meva vida... va dir na lidia enfadada.
Ella estaba molt trista i ferida pensaba que no tornaria a veure a nen Sebastiá, ni casarse amb ell, ni coneixer al mon...
El comte de Ripoll l'había fet casar amb l'emperador per tenir mes riqueses i posesions.  Na lidia no deixaba de pensar amb ell i tot el temps miraba a la mar mem si trobaba cualque resposta per el seu pensament...

dimarts, 1 de febrer de 2011


Hoy hace mucho frío 
(Henry Parland)
Hoy hace mucho frío.
El aliento de los anuncios de los cines
pincha como agujas de hielo.
Las sombras de los cables eléctricos
quieren cortarme el cuello.
El aire se ha encogido tiritando
detrás de la esquina más próxima.
 
 
 
Quant surt al carrer procur sortir abrigada, per no passar-hi... pero quant fa molt de fred domes tenc ganers de tornar a ca nostra perque no se on m'he de posar.