dilluns, 17 de gener de 2011

1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. 
                     Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.




Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.


 *Aquest poema xerra de la gent que ve d'altres païssos com els africans, per exemple.
Que la gent que es del seu pais quant venen externs sempre els a miren per damunt, com si fossin inferiors a ells, perque els que venen domes cercan per menjar i per poder viure dia a dia. 
 La rima es consonant, el poema té 46 versos.


 2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.

La doctrina de la neteja de sang, va ser un sistema de discriminació fonamentat sobre el pensament d'Aristòtil, que va aparèixer en el segle XIV en l'Espanya de l'edat moderna. El sistema va establir una diferenciació entre persones de sang "pura" i persones que eren "castes" o "creues" (mestissos, mulats, castissos, etc.), Als quals se'ls atribuïa tenir la sang "impura" o "tacada" . Sobre aquesta base es va crear una societat estratificada. La doctrina de la neteja de sang es va emprar inicialment per perseguir els jueus i després per segregar els espanyols que pretenien assentar-se a Amèrica, així com als indígenes i negres i els seus descendents. Després de l'ordre d'expulsió dels jueus sefardites, molts jueus es van convertir al catolicisme per gaudir dels mateixos drets que els cristians. Va ser llavors quan van aparèixer els "estatuts de neteja de sang", que establien la "investigació" genealògica de les persones, amb pretensions de privilegi, per tal de determinar si les mateixes tenien "sang" jueva, "mora" o heretge, impedint en aquests casos l'ingrés a les escoles, posicions militars, monestirs, cabildos i la Inquisició. En aquest sentit s'ha dit que per primera vegada en la història s'utilitzaven els conceptes de "raça" i "sang" com a estratègia de marginació; els investigadors discrepen sobre el fet de si existeix una connexió entre les nocions medievals de " raça "i" sang ", que incloïen als cristians vells, amb el significat contemporani d'aquests termes


*A l'actualitat encara hi ha persones racistes, que maten o peguen a persones que son d'un altre color...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada