dilluns, 31 de gener del 2011

CENICIENTAS


Cenicientas
(Raul Vacas)

A las muchachas rubias de los cuentos
que huyeron del amor sin hacer ruido
les hablaré del pájaro sin nido
que odia las migas de los sentimientos.

A las muchachas de ojos cenicientos
y el corazón cuché, mudo y partido,
les hablaré de un reino prometido
donde las vírgenes tienen descuentos.

Y a las muchachas que hablan de los hombres
en los servicios de las discotecas,
a las que empolvan tristes su retrato

y hacen quinielas con los nombres
de príncipes con gafas y con pecas



1. Explica el conte de la Ventafocs i incorpora imatges..

La Ventafocs és una noia a qui se li va morir la mare i el seu pare es va tornar a casar amb una dona que tenia dues filles. Tant la madastra com les germanastres eren males persones i li feien fer totes les feines de la casa. Un bon dia el príncep del regne convocà totes les noies a un ball al palau perquè es volia casar i pensava triar esposa entre les més belles del poble. La Ventafocs tenia moltes ganes d'anar-hi, com les seves germanastres, però no li ho posaren fàcil. La seva fada padrina, quan la veu tant desesperada, li ofereix la possibilitat d'anar-hi, però amb una condició: a les dotze de la nit ha de tornar a casa perquè tot l'encanteri desapareixerà i tornarà a vestir amb els parracs que duu a la cuina.La Ventafocs no s’ho pensa dues vegades i accepta l'oferta. Va anar al ball i va ser la reina de la festa, tothom queda encantat i més que ningú el príncep, que se n'enamora. En el moment més dolç del ball, cap a la mitjanit, Ventafocs s'adona de l'hora i fuig corrents, amb la pressa perd una sabata, però no s'atura a recollir-la. Arriba a casa just al moment que toquen les dotze.
El príncep, desitjòs de retrobar tant bella dama, la fa buscar per tot el reialme fent provar a totes les donzelles la sabata que li ha quedat com a prenda. Arribat el patje a casa de la Ventafocs, les germanes intenten calçar-se la sabata sense aconseguir-ho, i la Ventafocs, tímidament s'avé a provar-se-la. Els enviats del príncep s'adonen que és la noia del ball....

2. Fes un resum del poema de Raul Vacas.

La chicas rubias de los cuentos huyen del amor, las cenicientas tienen amor prometido, y las otras mujeres que hablan mal de los hombres, hacen quinielas con ellos.


3. Analitza'n la forma, mètrica, núm. versos i rima.

El poema te 4 estrofes, la primera i la segona tenen 4 versos, la tercera té tres versos i la darrera estrofa te dos versos.


4. Explica les diferència existents entre el conte popular i el poema. 

El conte populas domes xerra de la ventafocs en cambi el poema xerra de les atlotes que en el conte no han trobat el seu amor,de la ventafocs que troba el seu princep blau i de les dones que esta en es bar xerrant malament dels homes.

dijous, 27 de gener del 2011


Poema per la pau
(Jaume Fulquet)

La mare donava el pit
al infanto que plorava,
i amb estimació el gronxava
abans de posar-lo al llit.
No podia agafar el son.
Ell encara no entenia,
ni ho entenia ningú,
perquè el món era tan cru
i es mataven dia a dia.
Ell sols era un trist infant
encerclat de cruel guerra,
que en sang tenyia la terra
i a tots els seus habitants.
Els crits de pau ressonaven
en tots els indrets del món
i clamaven les nacions
que sols la Pau desitjaven.
Dantesc era el panorama
milers eren els ferits,
i cens de morts s'apilaven
entre grans i nens petits.
A dintre dels hospitals
la sang corria per terra,
no es podia donar abast
per curar els ferits de guerra.
De gom a gom els ferits
tots els hospitals omplien
i els metges es movien
sempre en constant neguit.
Allí gent amb pell cremada
mutilats de peus i mans,
i amb la cara destrossada
anaven arribant infants.
La mort estava present
per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment,
que es desitja que ella arribi.
En el carrer el brunzit
de les bombes es sentia,
i la gent esfereïda
corrien atemorits.
El crit de Pau, no a la guerra
que tot el món demanava,
era un clam que apagava
la bomba al esclatar en terra.
Més el món, amb més esforç,
amb un crit fornit cridava
per una pau que es desitjava
engendrada entre tots.
Pau, per mirar l´horitzó,
Pau per donar-nos les mans,
Pau perquè els nostres infants
visquin sense temor.
Pau per l'àrab i el jueu
per l'hindú i el musulmà,
per al budista i el cristià
i per tots els fills de Déu.
Pau, no a la guerra,
és el clam que surt del cor
i que hem duu entre tots
per tot arreu de la terra.
La mare amb amor gran
dona el pit quan el fill plora
i al donar-li al cel implora
que amb Pau visqui els seu infant.

La il·lustració és de João Paulo Alvares Ruas
 
          1. Converteix aquest poema en prosa.

La mare donava el pit al infanto que plorava, i amb estimació el gronxava abans deposar-lo al llit. No podia agafar el son. Ell encara no entenia, ni ho entenia ningú, perquè el món era tan cru i es mataven dia a dia. Ell sols era un trist infant encerclat de cruel guerra, que en sang tenyia la terra i a tots els seus habitants. Els crits de pau ressonaven en tots els indrets del món i clamaven les nacions que sols la Pau desitjaven. Dantesc era el panorama milers eren els ferits, i cens de morts s'apilaven entre grans i nens petits. A dintre dels hospitals la sang corria per terra, no es podia donar abast per curar els ferits de guerra. De gom a gom els ferits tots els hospitals omplien i els metges es movien sempre en constant neguit. Allí gent amb pell cremada mutilats de peus i mans, i amb la cara destrossada anaven arribant infants. La mort estava present per arreu on es miri. 
Es tan gran el sofriment, que es desitja que ella arribi. En el carrer el brunzit de les bombes es sentia, i la gent esfereïda corrien atemorits. El crit de Pau, no a la guerra que tot el món demanava, era un clam que apagava la bomba al esclatar en terra.Més el món, amb més esforç,amb un crit fornit cridava per una pau que es desitjava engendrada entre tots. Pau, per mirar l´horitzó, Pau per donar-nos les mans, Pau perquè els nostres infants visquin sense temor. Pau per l'àrab i el jueu per l'hindú i el musulmà, per al budista i el cristià i per tots els fills de Déu. Pau, no a la guerra, és el clam que surt del cor i que hem duu entre tots per tot arreu de la terra. La mare amb amor gran dona el pit quan el fill plora i al donar-li al cel implora que amb Pau visqui els seu infant.
          2. Hi veus canvis, veritat? Pots explicar quins?

El canvi es que esta pasat a prosa i tot es lletgeix d'una altra manera...

          3. Fes un resum del poema.



          4. Per què creus que ha d'existir un dia dedicat a la pau?
 
Per que ha d'haber violencia? és la mateixa pregunta...
Ha d'haber pau perque s'ha d'acabar d'emplear la violencia per fer que cualque persona hagui de fer lo que l'altre vol... Per aixó ha d'haber un dia dedicat a la pau...


          5. Quines paraules no has entès? Escriu-les i cerca-les al diccionari.

Neguit: Inquietud, molèstia, que dóna una forta excitació, una gran impaciència.
Gronxava: Imprimir un moviment de vaivé .

La meva familia.


La persona que surt aferrada al ca, és la meva germana.
Se nom Paula i té vuit anys. La cuseta blanca se nom Dama, ella té quatre anys.
La meva germana és molt divertida i molt graciosa, solem riure cuasi sempre, encara així a vegades ens tirem els trastos pel cap... l'estim i molt.



En aquesta foto sortim jo i mu mare, ens varem anar de viatge a Paris quant jo tenía exactament 7 anys.
M'encanta aquesta foto, m'enrecord d'aquell moment com si fos ahir.
La meva mare, per a mí es com una germana. Es l'unica persona que se que no me fallará mai.

En aquesta foto, surt mon pare, la meva germana, na Dama i jo.
Que he de dir de mon pare?, mon pare es un home molt caparrut, pero el que més admir d'ell és la seva manera de pensar i de veure la vida. Sempre está amb els seus consells de '' Laura esto no es así, tienes que hacerlo de esta manera sino las cosa.. eté cé, eté cé, eté cé '' no se que faría sense ell.

dimecres, 26 de gener del 2011




1. Cerca informació sobre l'autoritat a les aules. També has de parlar sobre l'autoritarisme.

http://latomaquera.blogspot.com/2006/11/lautoritat-les-aules-per-la-finestra.html


<<Cualquier tiempo pasado fué mejor...>>

 Afirmen els professors. Ja no donen ses clases com ho feien en un temps, de si menjaves xiclet, o contestabes o no feies els deures els professors tenien dret a pegarte una galtada com a castig,  jo sempre m'enrecordaré de que mumpare me contaba que cualque pic castigaban als alumnes posant-los de genolls i amb llibres a cada má i segon el que haguin fet  estaba menys o mes temps... També estaba el famos castig que tothom sap que habies de estirar la má i et pegabem amb una regla... Si ara mateix un professor pega a un alumne s'en va a sa presso en menys que canta un gall. Ara els professors estan atemoritzats... i estan més o manco igualtats...

dilluns, 24 de gener del 2011

Ha fuit de mi.

M’ha abandonat,
sense avisar.
Ha marxat
I no sé a on.
La cerco perdut.
M’ha deixat fumut.
Quin serà el meu camí?
I qui il·luminarà el meu destí.
Ara sóc mut de paraules.
Ara sóc cec d’imatges.
Ara sóc coix de cames.
Ara tinc l’ànima amputada.
Perquè sense ella no sento.
Perquè sense ella no desperto.
I moro buit dins el pou de l’oblit.
Aquella espurna que em donares.
Aquella il·lusió a cada albada.
Aquell viatge d’onades.
Aquell desig d’oracles.
Aquell sentit infinit.
Ara desapareguts
… amb el teu fum.
Deessa de les lletres,
Musa de poemes,
has fugit de mi.




*Aquest poema em sembla que xerra de qualcú que s'ha anat o ha perdut... i per molt que el cerqui mai el tornará trobar...

1. Creus en la inspiració? Cerca informació sobre la mateixa..
 Sí.

INSPIRACIÓ: Acció i efecte d'inspirar o inspirar-se.
Infondre o fer néixer en l'ànim o la ment afectes, idees, designis..etc

 2. Pensa un tema sobre el qual t'agradaria que escrivís na Carolina Ibac.
M'agradaria que un dia na Carolina Ibac, escrivís un poema sobre el tema de l'amor...

dijous, 20 de gener del 2011

No marxis.

Abans de marxar, ja et trobo a faltar.
Et miro i el cor se’m desfà.
No puc deixar de pensar, no.
Em domina la por, el dolor.
El dia s’apropa i no ho puc evitar.
Vull ser forta però m’esgarrifo.
No deixo de dir-te que t’estimo.
Vida meva, no sóc res sense tenir-te.
Les llàgrimes se m’escapen
però amb un somriure baden.
Com puc salvar-te de la fera?
Què puc fer per protegir-te?
Conec molt bé la bèstia.
I temo pel perill, fill.
T’esperaré com l’Hèstia,
a casa teva, meva, nostra.
Les dues, víctimes som del monstre.
On és la llei que et protegeix a tu de les ferides?
Només néixer ja tenies unes experiències vestides.
La sentència civil ens obliga a patir sense pietat.
La sentència penal ens dóna 1000 metres de llibertat.
Víctimes en tota regla, per tots els cantons.
Haig de mirar enrere, no em surti amb una destral.
No sabem quan durarà aquest malson.
És una tortura psicològica que no s’acaba mai.
Els maltractaments físics quedaren al passat.
Ara segueixen els psíquics sense poder-los solucionar.
“Només -diuen els què saben- s’ha de saber acceptar”.
Així és el nostre destí, tot de pedres per esmicolar.
Esmicolaré, doncs, la vida fins poder-me-la menjar.
I quan me l’hagi ben empassada, cridaré al vent:
Barrufeta sempre et tinc present!
Sense tu no sóc res.
Te m’han pres.
Per un moment.
T’esperaré impacient.
El trencaclosques el guarirà el temps.
Ben pacient, sent.
                        Carolina Reugradev
 
 
 
*Aquest poema tracta de que una mare es maltractada per el seu home, i justament tenen una filla junts.
La dona esta asustada perque no pot sebre res de la filla, perque se'n val amb en maltracatador.. i esta impacient per que torni i així encara no s'ha anat.

La violència de gènere



1. Cerca informació sobre la violència de gènere i explica la teva opinió sobre el tema.

La violencia contra las mujeres está vinculada al desequilibrio en las relaciones de poder entre los sexos en los ámbitos social, económico, religioso y político, pese a todos los esfuerzos de las legislaciones en favor de la igualdad. Constituye un atentado contra el derecho a la vida, a la seguridad, a la libertad, a la dignidad y a la integridad física y psíquica de la víctima y todo ello supone, por lo tanto, un obstáculo para el desarrollo de una sociedad democrática. La violencia que padecen las mujeres comprende cuatro modalidades, que van desde la agresión física -con resultado de muerte en multitud de ocasiones-, la violencia sexual, la psicológica y la económica.
Los datos estadísticos revelan que entre un 35% y un 40% de mujeres que viven emparejadas sufren malos tratos físicos o psíquicos por parte del hombre, lo que permite afirmar que miles de mujeres están bajo amenaza de muerte.  




*La meva opinió es que entre els homes i les dones ha d'haber igualtat, en tots els sentits...
Tant la dona com el home, perque normalment sempre solen dir, si una dona pega a un home no pasa res pero si l'home pega a la dona ja es un maltratador.
Avui en día majoritariament he ha mes homes que maltraten sicologicament tant com  fisicament a les dones. Demoment domes conec poc casos de que hagui estat del s'enreves, pero tant la dona com el home, s'han de tenir un respect i ha d'haber igualtat, perque no vol dir que perque siguis dona ets inferior, no no tothom és igual tengui el sexe que tengui.

 
1/ No olvides que estamos ante un texto teatral, es decir, que la intención principal del autor es que se represente sobre un escenario. En la parte reproducida no hay acotaciones que nos indiquen cómo debe representarsela escena, así que vamos a imaginarla nosotros. Por grupos, elaborad un proyecto de escenificación del fragmento. Pera realizarlo, podéis buscar a través de internet imágenes de montajes antiguos de la obra. Atended, principalmente, a los siguientes aspectos:


  • Vestuario. Describid la vestimenta de don Juan y proponed un disfraz adecuado para simular la estatua del comendador.



  • Decoración del escenario. Tened en cuenta que la escena transcurre en el comedor de la casa de don Juan, que la mesa está preparada para cenar y sobre ella yacen dormidos Centellas y Avellaneda, amigos y protagonista.
      
  • Iluminación. Pensad en los efectos de luz necessarios para ambientar una escena de carácter mágico y sobrenatural.
  • Actuación. Proponed los gestos, los movimientos y los tonos de voz con que los acotres representar su dialogo.








dimecres, 19 de gener del 2011

 



1. Fes un escrit d'una pàgina sobre la IGUALTAT entre les persones. Cerca imatges que la representin.

L'IGUALTAT avui en día hi ha gent que encara no sap s'existenci d'aquesta paraula, igualtat per amí vol dir que siguem tots iguals, que tots tenguem és mateix dret... 
He ha persones que per exemple tenen més dotbes que els altres i per aixó ja han de ser superiors?
idoi jo trop que no que una persona pot tenir més o menys dotbes, pero no cambien els mateixos drets.
O per exemple un emigrant que ve d'africa, ja perque no sigui del mateix color de pell que noltros a de ser  despreciat o a de ser inferior a noltros.. idoi no.. tothom som persones i tenim drets a ser igual i tenir els mateixos drets....

 

 


1. Tria 10 d'aquests refranys de Sant Antoni i els expliques amb les teves paraules. Seria interessant que penjassis imatges que hi facin referència.

 

 

1/Per Sant Anton, a les cinc hi ha sol

Aquest refrany vol dir que per Sant Antoni, a les cinc del matí ja surt el sol.

2/De Sant Antoni a Sant Sebastià fa el fred més fort de l'any

Aquest refrany vol dir que: en el mes de Gener es on més fred fá, durant tot l'any.

3/A sant Antoni, la perdiu busca matrimoni

Durant el mes de Gener la perdiu, cerca matrimoni.

4/Gelades per Sant Antoni, ruixades per Sant Llorenç

Aquest refrany vol dir,que per Sant Antoni, fa fred i per Sant Llorenç plou.

5/Va dir sant Antoni que Déu va fer el vi i la borratxera el dimoni

Aquest refrany vol dir,que per Sant Antoni diu que déu va fer el vi, i el dimoni se'n va engatar.

6/Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer.

Aquest refrany vol dir, que a nes mes de gener, per Sant Antoni, fan festa.

7/Més brut que el porc de sant Antoni

Aquest refrany vol dir, que és un guarro...

8/Pocs diners, poca música i pocs sants Antonis

Aquest refrany vol dir, que si no he ha dotbes no ne ha musica ni sant Antonis.

9/Per Sant Anton tot ocell pon

Aixó vol dir, que per Sant Antoni els ocells, posen ous...

10/A sant Anton, la neu ja té cames

Aquest refrany vol dir, que per Sant Antoni sol nevar molt.

dilluns, 17 de gener del 2011

1. Llegeix aquest poema de na Carolina Ibac escrit l'any passat i comenta'l al teu blog. 
                     Comentari: resum del poema, número de versos, tipus de rima, comentari cada quatre versos.




Sóc nouvingut.
La meva pàtria, estrangera.
La meva pell, ben negra.
La meva religió, l’ Islam.
Sóc aquí per la fam.
La cultura meva és diferent.
Els meus costums i tradicions, també.
Em costa força trobar el meu racó.
Sembla que hagi de demanar perdó.
Els ulls em miren de vegades amb menyspreu.
Jo vull sobreviure, però no a qualsevol preu.
Vull una vida digna, amb feina i un llit on dormir.
Conec les mancances de tot, fins ara només he patit.
Diuen que abans tots érem la mateixa raça.
Tots veníem de l’Àfrica, ben torrats pel sol.
La manca de llum emblanquí la pell
dels qui nedaren cap al nord.
No vull la mort, només la sort.
No vull la desigualtat, accepto les diferències.
No vull l’odi, només vull l’amor.
No vull els judicis ni tampoc les sentències.
Per desgràcia no tots són com jo,
ni d’aquest ni del meu món.
Sóc negre de mena.
Tu ets blanc per naturalesa.
Ell xinès i l’altre… qui sap el què és!
Fujo de les etiquetes.
Tant se val l’envàs.
Tant se val el cabàs.
Si el que portem endins
són els valors purs i sentits.
Som éssers humans.
Tots tenim cervell.
No importa la pell.
Cal donar-nos les mans.
No hi ha ningú igual al món.
No formem grups separats.
Tots arribem ben despullats.
I un cop morts, anem al mateix forat.
Tots fills de la natura,
de vegades dura, ben pura,
no caiguem en la ignorància,
no ens deixem endur per la por rància,
que només ens cega davant l’evidència,
de totes les mancances,
que arrosseguem amb nosaltres.


 *Aquest poema xerra de la gent que ve d'altres païssos com els africans, per exemple.
Que la gent que es del seu pais quant venen externs sempre els a miren per damunt, com si fossin inferiors a ells, perque els que venen domes cercan per menjar i per poder viure dia a dia. 
 La rima es consonant, el poema té 46 versos.


 2. Cerca informació sobre la història del racisme. Creus que encara n'hi ha en l'actualitat? Argumenta la teva resposta.

La doctrina de la neteja de sang, va ser un sistema de discriminació fonamentat sobre el pensament d'Aristòtil, que va aparèixer en el segle XIV en l'Espanya de l'edat moderna. El sistema va establir una diferenciació entre persones de sang "pura" i persones que eren "castes" o "creues" (mestissos, mulats, castissos, etc.), Als quals se'ls atribuïa tenir la sang "impura" o "tacada" . Sobre aquesta base es va crear una societat estratificada. La doctrina de la neteja de sang es va emprar inicialment per perseguir els jueus i després per segregar els espanyols que pretenien assentar-se a Amèrica, així com als indígenes i negres i els seus descendents. Després de l'ordre d'expulsió dels jueus sefardites, molts jueus es van convertir al catolicisme per gaudir dels mateixos drets que els cristians. Va ser llavors quan van aparèixer els "estatuts de neteja de sang", que establien la "investigació" genealògica de les persones, amb pretensions de privilegi, per tal de determinar si les mateixes tenien "sang" jueva, "mora" o heretge, impedint en aquests casos l'ingrés a les escoles, posicions militars, monestirs, cabildos i la Inquisició. En aquest sentit s'ha dit que per primera vegada en la història s'utilitzaven els conceptes de "raça" i "sang" com a estratègia de marginació; els investigadors discrepen sobre el fet de si existeix una connexió entre les nocions medievals de " raça "i" sang ", que incloïen als cristians vells, amb el significat contemporani d'aquests termes


*A l'actualitat encara hi ha persones racistes, que maten o peguen a persones que son d'un altre color...

Sant Antoni i el dimoni...

 
A. Fes un resum de la informació a dalt detallada.

Sant Antoni és la festa més popular de tot Mallorca, Sant antoni és el protector de la pagesia mallorquina; és el protector dels conreus, del camp també i també del animals, especialment els domèstics que conviuen amb l'home. 


B. Penja imatges de la festa.









          C. Cerca sis gloses i les penges al teu blog.

dijous, 13 de gener del 2011

1. Entra al www.Dbalears.cat, el Diari de Balears, i cerca una notícia que et cridi l'atenció, la copies, la resumeixes i expliques si respon a les preguntes habituals pròpies d'un text periodístic: Què, qui, on, quan, per què...



Un conductor suïcida provoca un accident a la carretera del cap Blanc

L’home, que instants abans havia deixat una nota de comiat, era cercat per la Policia i per familiars des de feia mitja hora

13/01/2011

Dos conductors ferits, un dels quals greu, és el balanç d'un aparatós accident registrat a la carretera del cap Blanc, al terme municipal de Llucmajor. El relat dels fets resultà més rocambolesc encara des del moment que es va fer públic que el presumpte autor de l'accident estava sent cercat pels equips d'emergència, després de conèixer-se que havia deixat una nota de suïcidi al seu domicili. Devers les 15 hores, en el punt quilomètric 4.300, davant l'encreuament de la urbanització Las Palmeras, el vehicle conduït pel suposat suïcida envestí per darrere un altre cotxe, menat per una dona de 37 anys, i provocà el greu sinistre. Segons diversos testimonis, instants abans, l'esmentat conductor havia envaït el carril contrari i alguns cotxes hagueren d'esquivar-lo.








*****
El incident a ocurrit a la carretera de cap blanc. Un home, habia deixa't una nota a casa seva. La familia va contactar amb la policia per poder trobarlo i l'home volia suicidarse i va provocar un accident greu.

dimecres, 12 de gener del 2011




1. Cerca tres sinònims de les paraules següents: simpàtic, atrevit, atent, extrovertit, tímid.

simpàtic: encantador, graciós, seductor.
atrevit: audaç, agosarat, valent.
atent: acurat, interessat, vigilant.
extrovertit: sociable, comunicatiu, tractable.
tímid: vergonyós, tallat, cohibit

2. Cerca tres antònims de cada una de les paraules anteriors.


simpàtic: desagradable, antipàtic
atrevit: covard, prudent, cautelós
atent: distret, despistat, descuidat
extrovertit: introvertit
tímid:  agosarat, resolt, atrevit

3. Escriu una narració on hi apareguin les paraules anteriors.

Na Clara era una atloteta molt simpàtica, i no era gens tímida...
Quant és va cambiar d'institut va fer molts d'amics en tant poc temps.Va coneixer a nen Toni ell era  bastant  extrovertit, i ella començaba a enamorarse d'ell. Un día varen decidir quedar i en Toni era bastant atent, a partir d'aquell día es varen fer inseparables. Quedaven per fer els deures, per anar al cinema, per jugar, per sopar pero tot...  fins que en Toni  es va atrevir i li va donar un beso, el seu primer beso seguidament va haber un silenci... on ells dos estabem molt feliços.

dilluns, 10 de gener del 2011




3. Cerca informació sobre els diferents dialectes de la llengua catalana:

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental. Els dialectes no es poden delimitar amb exactitud perquè entre l'un i l'altre sempre hi ha una franja de transició, més o menys ampla (excepte en els insulars) 
3.1. Escriu els diferents dialectes que la formen.


ORIENTAL
a) Septentrional (rossellonès)
   1.Capcinès
   2.Septentrional de transició
b) Central
   1. Salat de la Costa Brava*
   2. Barceloní
   3. Tarragoní
c)Baleàric
   1. Mallorquí
       - Solleric
       - Pollencí
   2. Menorquí
   3. Eivissenc
d) Alguerès

OCCIDENTAL
a) nord-occidental
   1. Ribagorçà
   2. Pallarès
   3. Valencià de transició o tortosí
b) sud-occidental (valencià)
   1. Castellonenc
   2. Apitxat
   3. Meridional
      - Salat de Tàrbena i la Vall de Gallinera*
   4. Alacantí
   5. Valencià murcià (desaparegut). Trets léxics i gramaticals transferits al panotxo o murcià

3.2. Afegeix un mapa dels PPCC.

3.3. Explica el que és la llengua estàndard.
És una elaboraciò artificial i planificada a partir del diasistema d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar política i socialment el territori on és oficial. 

3.4. Quin dialecte parles tu? 
Jo, parl el dialecte Balearic, Mallorquí i el castellá.

2. Què esperes d'aquest segon trimestre? Fes una entrada explicant-ho.



D'aquest segon trimestre domes esper que sigui mijor que el primer, ara es quant toca posar-me un poc més ses piles, fer més feina i seguir endavant,

1. Comenta el següent poema i explica el que ens intenta dir el seu poeta. Fes-ne també l'anàlisi formal.

Mans que volen com ocells, que atrapen com branques, que acaricien als ocells i arbres


De les constants visites que faig al blog de Poesia Infantil i Juvenil, he llegit aquest preciós poema de Montserrat Abelló que vull compartir amb tots vosaltres.

Envejo els ocells

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
i no vull ales!

 *Aquest poema compara les mans amb un ocell i amb les branques d'un arbre, pero definitivament s'estima més les mans que les altres coses...