dilluns, 20 de desembre del 2010

        


      1. Explica el que significa per a tu el Nadal (fet religiós, familiar, de consum...). Justifica la teva resposta.


Per a mi el Nadal és la millor festa de l'any, després de l'aniversari.

El Nadal sicgnifa ''més unit a la teva família'', comparteixes mil coses amb la família... Els dinars, els sopars, l'amic invisible, els regals del pare Noel, els dels reis... per a mi Nadal significa això.
Per estar més junts amb les persones que més estimes.


               2. Explica quin seria el viatge de la teva vida.


El viatge de la meva vida seria anar-me'n a Amèrica del Nord i pasar-hi tota la meva vida, però tenint feina fixa... perquè sinó les coses no anirian gens bé.
Començaria per tenir un piset petitet , més tard començaria a anar a tots els llocs famosos d'allà, a disney, hollywood...després me n'aniria de compres... fins que em cansés i tornés a Mallorca..

               3. Cerca un poema que parli sobre el Nadal i el comentes.

NADAL 
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!


               4. Quina és la cançó més representativa del Nadal per a tu? Escriu-la i explica-la. 

La meva cançó que representa el  nadal és:

Veinticinco de Diciembre
fun fun fun
Veinticinco de Diciembre
fun fun fun

Un niñito muy bonito
ha nacido en el portal
con su carita de rosa
parece una flor hermosa
fun fun fun

Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.
Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.

Como un sol nació Jesús,
radiando luz, radiando luz.
De María era hijo;
un establo fué su cuna,
fun, fun, fun.

Pastorcitos vamos juntos
fun fun fun
Pastorcitos vamos juntos
fun fun fun
Vamos con la pandereta
y castañuelas al portal
a adorar al Rey del Cielo
que ha amanecido en el suelo
fun fun fun

Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.
Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.

Un niñito muy bonito
ha nacido en el portal
con su carita de rosa
parece una flor hermosa
fun fun fun

Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.
Veinticinco de Diciembre,
fun, fun, fun.

dijous, 16 de desembre del 2010

Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
 La il·lustració és de Paolo Domeniconi.
1. Comenta el poema i demostra tot el que has après durant aquest primer trimestre.  Què t'agrada més el fred o el calor? Justifica la teva resposta. 

-Aquest poema ens conta que fa molt de fred perque es hivern, i que te les cames enrrampades, el nas fet un glaç i no ho pot aguantar més.

Sincerament m'estim mes la calor, pero si es possible ni que fasi fred ni calor.. Perque la calor es inaguantable al igual que el fred...

2. Explica la imatge que va unida al poema.

A la imatge apareix unes quantes cases, i he ha una finestra oberta on apareix una nina i el seu moix.
Els cabells de la nina son tant llargs que aparentan ser un arbre.. i neva.

3. Cerca informació sobre Josep Carner i explica-la al teu blog.

Josep Carner  també conegut com "el príncep dels poetes catalan" era poeta, periodista, autor de teatre i traductor de català. Era el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
En 1897 entrà a la Universitat de Barcelona, on descobrí el catalanisme. Es llicencià en Dret i Filosofia. En aquesta època col·laborà a Montserrat i L'Atlàntida, entre d'altres revistes. Dirigí de fet Catalunya2 (1903-1905), Empori (1907-1908) i Catalunya (1913- 1914). El 1911 fou designat membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i col·laborà amb Pompeu Fabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua.A principis de segle XX s'incorporà a La Veu de Catalunya, i hi escrigué fins al 1928. El 1915 es casà amb la xilena Carmen de Ossa amb qui té dos fills (Anna Maria i Josep).

...

Esperit de la lluna

 
 
 
 
Ulls de la mar dolça.
Llàgrimes del vent.
Somriure de la sorra.
Cabells dels estels.
Cossos del tronc.
Braços de les espines.
Cors de les flors.
Mans de les espigues.
Carícies del fred coent.
Mirades de la fortuna.
Besades del temps.
Esperit de la lluna.
Esperança del riu.
Somnis de l’argila.
Sospir de l’estiu.
Calma de la vila.
Nas del volcà.
Llengua de la lava.
Dents de l’huracà.
Gola de la cala.
Pits del sol.
Dits de la pluja.
Veu del tro.
Reüll de les dunes.
Alè del llac.
Pet de la serralada.
Mocs del llamp.
Baba de la muntanya.
Batec dels cims.
Gemec de l’herba.
Frec del boirim.
Mim de l’arena.
Éssers inerts que respiren,
plens de vida.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Torna, Pau, a casa....




Els carrers resten sols i quiets.
Arreu es disparen crits i trets.
El silenci és la pausa de la por.
A cada banda, bàndols amb retrets.
I tu, Pau, te n’has anat.
Has fugit de la teva terra,
sense res més que una maleta,
que pesa sobre la teva esquena.
És plena de bons i mals records.
És plena de la imatge de l’horror.
És ben buida de solucions.
L’esperança s’ha fos.
I mentre, la guerra ho destrueix tot.
Enrere quedaren els teus pares,
ara ja morts.
Enrere quedà una civilització,
extingida per unes feres salvatges,
que, per tenir el poder, maten.
I és el caos del sense sentit.
El no parar de destruir.
Una victòria cercada.
Una derrota anticipada.
No hi ha cap guerra guanyada.
Massa és la pèrdua en vides humanes.
Torna, Pau, a casa.
Torna i la guerra serà acabada.