diumenge, 14 de novembre de 2010

dues vides arrancades*






Tot per culpa meva.
Tot per no pensar-hi abans.
Cal sempre estar a l’alerta.
Per a mi, ja és massa tard.
Encara sento els seus gemecs.
Encara sento els seus crits de dolor.
I tinc encara tatuat al pensament
la seva mirada perduda, buida,
després del darrer batec.
“És morta.
Ja no hi ha res a fer.”
Algú d’a la vora em va dir.
I jo vaig embogir.
La desesperació és ara la meva forma de vida.
La consciència em tortura dia rere dia.
Les meves cames ja no fam camí
perquè ja no caminen.
No volen.
Ni poden.
Una moto.
Un salt de stop.
Un cotxe no vist.
I dues vides arrencades,
La d’ella i la meva.
Ella ara descansa sense vida.
La meva vida hauria de ser seva.
1.1. Posa títol.

dues vides arrancades

1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

Té 30 versos, 7 estrofes i la rima és assonant.

1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

El poema comenta que va ocurrir un accident de moto, i una persona va morir i l'altra va quedar en cadira de rodes...

1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut.
Aquest poema es un poc trist, encara aíxi conti alguna cosa que hagui sorgit i que pasa a la vida real... el títol més indicat per al poema trop que es "Dues vides arracandes"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada