diumenge, 17 d’octubre del 2010

L'esperança



No es la esperanza, no. Sólo es la espera
lo que fijo me tiene a tu querencia.
tu palpable regreso a mí, evidencia
una ignorada ansia pasajera.
              
Si mucho es esperarte, aún más fuera
esperanzarte. Ciega mi impotencia,
no sabe de accidentes ni de esencia.
De ahí, el querer, quizás lo que no quiera.
              
Para esperarte tengo el sentimiento.
Esperanzado, nada tengo. Un viento,
acaso, que me enlaza a lo lejano.
              
La esperanza es un premio gratuito
a la espera; un don casi infinito
por un merecimiento casi humano.


 Rafael Guillén


L'esperança... Per a mí l'esperança és tenir fe, és a dir, cualque cosa desagradable que ha passat i que creus que canviarà cap a bé, però no saps quan perquè pot tardar dies, mesos, fins i tot anys...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada