dimarts, 26 d’octubre del 2010

3. Fés la recomanació d'una bona pel·lícula als teus companys de classe. Pensa que entre altres coses els has de dir:      




-El títol, original i en català;
-El nom del director;
-Els principals actors i actrius;
-El tipus de film;
-La música, de qui és;
-L'argument, sense contar el final;
-Els dos o tres principals motius pels quals els hi recomanaries; per la història que conta, per la fotografia, pels paisatges que s'hi veuen, pels efectes especials, etc.
 


















Títol:  El diari de noa.


Director:  Nick Cassavetes.


Actors: 


- Ryan Gosling com a Noah Caulhoun.
- Rachel McAdams com a Allie Hamilton


Tipus de pelicula: Drama - Romántica


Argument:


L'història es desenvolupa als anys 40.  Una jove anomenada Allie va a la ciutat de Seabrook per passar l'estiu amb la seva família. Coneix a Noah un noi agradable. Ells s'enamoren i viuen un històri d'amor vertader. Els pares d'ella no acceptan la seva relació i els separen. En Noah li envia cartes durant un any, però ella mai no les va respondre, perque no sabia la seva existència a causa que la seva mare les va amagar totes. Allie a punt de casar-se amb un dels homes més importants de la història, veu la fotografia de Noah en un diari, on li demostra que va complir la promesa que li va fer de reconstruir una casa antigua. Els dubtes i records s'apoderen d'Allie i tot canvia en aquell moment, ella s'adona que encara l'estima amb totes les seves forçes i que mai l'havia pogut oblidar. Arriba la seva mare per buscar-la al poble i ella li diu que sap la veritat sobre les cartes, Allie li compta tot al seu home i ell la perdona, però li diu que ella és la que ha de decidir i que ella decideix quedar-se amb qui li indica el seu cor.




*Recomanaría aquesta película per la gent que li agrada les pelicules d'amor...

dilluns, 25 d’octubre del 2010

2. Comenta, al teu blog en una nova entrada, el poema Sota el meu llavi i el seu de Joan Salvat-Papasseit:


SOTA EL MEU LLAVI EL SEU 
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
-i l'espatlla ben nua
ben blanca 
l'ombra corba
incitant
de l'esguard: 
encara un altre bes
un altre
un altre 
-quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!  
Joan Salvat-Papasseit

*En aquest poema el poeta descriu a una dona a la qual ell esta enamorat i la descriu. Pero el que més li agrada a ell son els seus llabis i desitja tornarlos a probar...
A. Quin és el primer vers en què el poeta ens fa evident el tema del poema?

"Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa."

B. Sintetitza en una frase l'assumpte del poema "Sota el meu llavi i el seu".
 

1. Cerca informació sobre Joan Salvat-Papasseit, poeta i narrador. Fés una entrada al teu blog personal explicant la seva vida i la seva obra.



Joan Salvat i Papasseit: (Barcelona, 16 de maig de 1894 - ibídem, 7 d'agost de 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d'Avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social en castellà i català simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repós deguts als problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda.
A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX i el seu recull de poemes " El poema de la rosa als llavis " és de lectura obligada a l' ensenyament secundari de Catalunya.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Les mans i la poesia transmeten vibracions: poema d'Antoni Canu


  1. Penja aquest poema al teu blog, amb una imatge adient i comenta'l.


El poema pareix que ens xerra del cicle que fa l'aigua amb les paraules ordenades del poema i els sentiments  que crea.




Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.


2. Explica el significat de les seguüents paraules que apareixen al poema:



Rellisquen:


Una superfície rellisca si fa que les coses que hi ha al damunt llisquin i s'escapin. Les carreteres amb gel o mullades rellisquen.
Rieres:


Una riera és un curs d'aigua de menys importància que un riu i que habitualment només porta aigua quan plou. Quan hi ha pluges fortes, les rieres d'alguns pobles provoquen inundacions.

Fluid:
  
Que flueix. L'aigua és una substància fluida.
Evaporar: 
Convertir un líquid en vapor. La calor evapora l'aigua dels rius. Quan es posa vi en un menjar, l'alcohol s'evapora de seguida.
3. Què hi pot tenir a veure la poesia amb les mans i les vibracions?

Les mans i les vibracions tenen a veure amb la poesia perquè conten alguna cosa que han tocat i que senten.



Un malson del que no es desperta

Trob que la gent té molt en compte el seu aspecte físic i no hauria de ser així perquè les persones s'han d'estimar així com són i valorar altres coses no tan superficials. Una abraçada Carolina!




No era pas culpa seva.
Tot començà amb un problema.
Coses que passen a la vida:
Una mort, una frustració, una pèrdua.
I un dia, va escoltar:
-T’has engreixat, noia!
I fou quan començà una dieta.
I amb ella un munt de cabòries.
El mirall li mostrava una imatge horrible.
La bàscula li anunciava una realitat trista.
Una veu li deia què havia de fer:
Perdre pes era la seva fita.
Fer esport
cremar calories,
menjar molt poc.
Sentència de mort!!!
Adolescència truncada.
Una baixada de pes sense frens.
Un suïcidi agonitzant, lent.
Un no poder fer-hi res.
La seva mirada s’apagava dia a dia.
El seu caminar era fràgil i dèbil.
La seva essència es perdia.
La seva llum s’extingia.
Un cos amb només pell i ossos.
Un esquelet en vida que s’arrossega.
Una malaltia que esmicola a trossos
-una vida-
I la sentencia a una desaparició lenta.
Un forat que l’empresona.
Uns barrots que la separen
dels què l’estimen.
Pateix per ells,
però no sap què fer.
Una tortura sense sortida.
Un malson del què no es desperta.
Sort té de la família
que la recolza,
mai no l’abandona.
L’han ingressat.
Un centre l’ajudarà a menjar.
L’ajudarà a combatre la malaltia.
L’ajudarà a poder viure,
lliure.
Carolina Ibac

dimecres, 20 d’octubre del 2010

 
 
Darrere meu trobo estones,
fugisseres i eternes,
molt bones i no tan bones,
vertaderes i mentideres.
Són les passes que fan camí,
les que em fan caure i aixecar-me,
seguint una línia anomenada destí,
que em persegueix i s’escapa.
És el meu temps qui em mana,
qui amb el seu tic-tac em controla.
I és que sentim el nostre rellotge
que ens forada l’ànima.
I vaig sentir un dia:
- Som el temps que ens queda.-
I és que el futur és el nostre guia:
un gurú que s’anticipa a cada era.
- Temps al temps -altres digueren.
Uns en tenen, altres poc els queda.
Només és el senyor de les hores
qui les emmagatzema sense espera.
Un monstre dels anys,
que se’ls cruspeix amb afany,
sense cercar l’equitat,
sense cap moralitat.
La…
La vida…
La vida és…
La vida és només…
La vida és només temps.
Carolina Ibac



1. Ja tenim el tercer poema del "Posa títol", idò ja saps el que has de fer, posar-li un títol, comentar-lo al teu blog i al de na Carolina i penjar-lo al teu blog amb una imatge escollida per tu. 

Hola Carolina! M'ha cridat molt l'antenció la darrera frase i trob que es el mes indicat per al títol del poema ''La vida és només temps'',  esper que t'agradi.
una besada! 

dimarts, 19 d’octubre del 2010

El petit príncep


 1.Tria les tres frases que més t'agradin del "Petit príncep" i les expliques amb exemples i imatges.





 - El que fa bonic el desert és que en algun lloc amaga un pou...

 A mi em sembla que el que vol dir és que pots coneixer la part dolenta d'una persona pero que a cualque lloc te la seva part bona

 

  


-És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar els altres.
Aquesta frase  trob que es refereix a que per xerrar d'una persona has de ser perfecta i al món no hi ha nigú perfecta, que jo conegui.... i és el que sempre  dic, per xerrar d'una persona has de caminar primer amb les seves sabates.









-Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva.  

Aquí se refereix a que les estrelles son un somnis que tenim les persones en la nostra vida i esperam cualque, día poder aconseguir-lo
és a dir a trobar-les.












2.  Escriu la teva pròpia frase, sobre algun aspecte de la vida, que consideris molt important.

Abanç a l'exercici 1 he dit la meva frase que és << per xerrar d'una persona primer has de posar-te les seves sabates i caminar >>
  
3. Explica què volen dir les frases següents:
           
-La gent té estrelles que no són iguals.
Aquesta frase vol dir que la gent te molts de somnis i cada persona en té un de diferent.
-Bec per oblidar que tenc vergonya de beure.
 Aquí , en aquesta frase la veritat es que no entenc bastant a que se refeix.. perque per a mí te dos sentits.
El primer esque pot ser que una persona que te molta vergonya i li costa fer amics es posa a beure i així es lo contrari de que era abanç i la segona es que beu per oblidarse dels problemas que te perque te molta vergonya de contar-ho...

-Els vanitosos només senten les alabances.  
-La gent que desitja aconseguir moltes coses no sap acceptar les crítiques i només fa cas de les alabances.
 

dilluns, 18 d’octubre del 2010

2. Explica quins han estat els teus dibuixos animats preferits, el per què i penja un parell d'imatges sobre els mateixos





Els meus dibuixos favorits eren  ''La vuelta al mundo de willy fog''.
Cada día quant acababa de fer els deures que devia tenir entre 5 o 8 anys, feia els deures aviat per poder veure-los perquè ma mare sempre em deia << si no els acabes no hi ha willy fog >> .

 
 
 
 
Poemes
(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments
els que mouen la tinta,
bé siga per amor, pàtria o fe,
sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,
la cura de molts problemes
i un immortal refugi
                                                              per qui no tem conèixer-se
 
 
 
 
a) Què és per a tu la poesia?
Es un fragment on el poeta o la poetisa escriuen amb rimes el que senten o el que li ha passsat.
  
b) Què pot arribar a ser?
 La poesia pot arribar a ser una activitat per desahogarse de algo que ens ha passat.

c) Tema del poema.
 L'esperança.
 
d) Què ens està explicant el poema?
Que la poesia es molt important per a ella.
Que la fa emplear per desahogarse de tot el que li ha pasat.

diumenge, 17 d’octubre del 2010



A mi m'encanta viatjar. He estat a Andorra, Asturias, Barcelona, Granada, Ibiza,  Sevilla, Madrid, Malaga, Valencia i Paris. El meu somni és poder viatjar per tot el món i conèixer-lo poc a poc.
El lloc que més em crida l'atenció és una de les ciutats d'Amèrica del nord que és Nova York.
No sé per què em crida tant l'atenció... serà perquè a Nova York, hi ha l'estàtua de la llibertat, gratacels, cosa que aquí, a Mallorca, no en tenim, i segurament hi ha moltes coses diferentes a veure.
I esper cualque dia aconseguir-ho.

L'esperança



No es la esperanza, no. Sólo es la espera
lo que fijo me tiene a tu querencia.
tu palpable regreso a mí, evidencia
una ignorada ansia pasajera.
              
Si mucho es esperarte, aún más fuera
esperanzarte. Ciega mi impotencia,
no sabe de accidentes ni de esencia.
De ahí, el querer, quizás lo que no quiera.
              
Para esperarte tengo el sentimiento.
Esperanzado, nada tengo. Un viento,
acaso, que me enlaza a lo lejano.
              
La esperanza es un premio gratuito
a la espera; un don casi infinito
por un merecimiento casi humano.


 Rafael Guillén


L'esperança... Per a mí l'esperança és tenir fe, és a dir, cualque cosa desagradable que ha passat i que creus que canviarà cap a bé, però no saps quan perquè pot tardar dies, mesos, fins i tot anys...

dijous, 14 d’octubre del 2010

El Petit Príncep i la Guineu.





 1.  Fer un comentari sobre el fragment del Petit príncep al blog dels pecupins. Explica qui és el protagonista i què ens intenta contar.



Els protagonistes són el Príncep petit i la guineu.

Ens conta que les amistats no se fan d'un dia per l'altre, les amistats les has de cuidar, els has de donar suport i ajudar en tot el que els faci falta. Per això mai no perdré l'amistat.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

2. Copia el poema, cerca una imatge que t'agradi i adient i comenta'l. Què ens explica? A qui va dirigit? Què intenta comunicar?



El poema ens explica que tracta de que quant llegeixes els llibres et duen al seu mon i que no et poden fer cap mal. Perquè cream la nostra pròpia historia.Va dirigit als llibres.Intenta comunicar que amb els llibres pots crear el teu propi mon.


Al lector de poemes
(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai. 

Novembre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels nins i nines

1. Qui és Joana Raspall? Cerca informació sobre aquesta escriptora i conta al teu blog tot el que trobis. 

Na joana Raspall va neixer a l'any 1913 a la Barceloneta. La família és del Masnou, accepta tenir la filla a la capital, per recomanació de la llevadora. Al cap de tres anys la família va a viure a Sant Feliu de Llobregat on decideix construir una torre, la casa on Joana Raspall ha residit sempre. Allí la porten a l'escola municipal, "la pública, cosa que estava mal vis ta perquè no feia ric, però el seu pare va voler que tingués una educació lliure". La mare, d'origen francès, l'envia als onze anys a Perpinyà, per aprendre francès i rebre una bona educació. A França només hi està un any, ja que el seu pare mor l'any següent i ella ja no torna a marxar més de Catalunya.
De nou a Sant Feliu, cursa els estudis de comptabilitat i als catorze anys comença la seva activitat literària i catalanista. Des de la revista Claror de Sant Feliu, ella i altres joves inicien una campanya per demanar una biblioteca infantil per al municipi. Fan arribar la seva petició a Jordi Rubió, director de la Biblioteca de Catalunya, que en conèixer Joana Raspall l'anima perquè faci els estudis de bibliotecària. Es prepara a fons les proves i accedeix a l'Escola de Bibliotecàries, on té de professors grans figures de la cultura catalana, com Carles Riba. En acabar els estudis, va a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on treballa fins que s'acaba la guerra. Juntament amb la seva companya de feina salven part del fons de la biblioteca, sobretot els llibres catalans, per evitar que caiguin en mans dels soldats de Franco: totes dues viatgen amb els llibres fins a la Biblioteca de Catalunya amb una comitiva de camions de soldats de la retirada. Quan torna a casa, es posa a treballar d’administrativa i el 1941 es casa amb el doctor Cauhé, amb qui té tres filles i un fill.
La represa de l'activitat literària, que havia deixat amb la guerra, té lloc un cop acaba el conflicte; "ells van decidir que el català, no, però jo vaig triar el català, sí". Així, Joana Raspall comença a escriure i a publicar versos i textos en català en els espais clandestins o més o menys escapats de la censura: Jocs Florals, concursos, festes populars... També fa classes de català i comença a crear fitxes amb mots sinònims que, de mica en mica, va ampliant; la tasca, completada per Jaume Riera, veurà la llum com al seu primer diccionari. Al de sinònims seguiran els altres dos diccionaris, el de locucions i frases fetes i el d'homònims i parònims, amb Joan Martí.
Participa en el I Congrés de Cultura Catalana; des d'aquest congrés, juntament amb altres amants del teatre infantil en català, promou la creació de la col·lecció de teatre infantil en català a l'editorial Edebé.
La seva passió per la poesia, que cultiva des de fa molts anys, es dóna a conèixer a través del vessant de la poesia infantil; el primer llibre apareix el 1981, però és sobretot a finals dels anys noranta quan comença a publicar de manera regular un seguit de reculls poètics pensats per als més menuts: Bon dia, poesia el 1996, Versos amics el 1998, Concert de poesia el 2004... Ella mateixa explica que aquesta producció respon a la necessitat d'oferir al públic infantil català l'accés a la poesia, ja que si bé hi havia alguns poemes per a nens, l'oferta era malauradament molt poc extensa. També publica tres llibres de poesia i el 2007 la seva primera novel·la, Diamants i culs de got. El 2008 es prepara la publicació d'un recull de narracions, El cau de les heures.
Joana Raspall forma part de la junta creadora del Premi Martí Dot de poesia, del qual n'és membre del jurat. Col·labora en la revista Va i ve de Sant Feliu durant tota la vida de la publicació, amb una secció fixa sobre llengua. Participa en tertúlies literàries a la seva ciutat, visita escoles i participa en xerrades i actes literaris i, sobretot, no deixa mai d'escriure poesia.



dilluns, 11 d’octubre del 2010

Poesía desde el faro~


Manual de instrucciones

Se necesita poco
para poeta:
un lapicero blando
y una libreta.

Para ser pensador
muy poca cosa:
corazón y cabeza
más que de sobra.

Para ser entusiasta
se necesita
poner agua a soñar
en la mesita.

Para ser matemático
debes fijarte:
pequeño más pequeño
suman grande.

También podrás hacerte
feliz y obrero,
y construir muy alto
tu propio reino.
Aurelio González Ovies

2. Comenta el poema del blog "Poesía desde el faro".

A mi este poema me da a entender que cada persona puede conseguir todo lo que se propone, solo tiene que poner ganas. 

Un camí a no sé on...

               

El sòl és molt fred.
L’asfalt està estès.
Sense sortida, el carrer.
De cartró, la meva pell.
Caminen frenètics rius de gent.
I la meva calma retardada
és la solitud del present.
Fa olor a fems
la metròpolis candent.
L’ampolla és buida a terra.
Ja no és cap consol de penes.
Sense cap calor a les venes,
ensumo tristor d’incomprensió.
I s’atura el meu temps,
mentre les passes alienes
no són més que pressa al vent,
que quasi em trepitgen,
que ni em miren,
que m’obliden,
abans de retenir-me,
en el pensament.
Sóc una vergonya per ells.
I elles em temen.
I tremolen, també.
Rodo mons,
als suburbis del perill.
En casetes del diner
m’esguardo de la pluja,
fins que em tornen a fer fora.
I el meu cansament em plora,
per no poder tenir un espai,
que em deixi per fi descansar,
que em pertanyi indefinidament.
Només tinc una casa imaginària
I les meves coses marejades,
dins un carro dels grans magatzems,
amb una roda que no va bé.
El món és aquesta roda.
Carolina Ibac





  1. Penja el segon poema de na Carolina Ibac, posa-li títol i comenta'l a la pàgina Tu ets la teva estrella i al teu blog.

 El títol que mes m'agrada a mi per aquest poema es: << Un camí a no sé on >>.


Hola Carolina, m'agrada molt el teu poema.
Li he posa't de títol, un camí a no sé on. Esper que t'agradi, una besada!

  

dimarts, 5 d’octubre del 2010

El meu futur desitjat











3. Fes un escrit sobre la professió que t'agradaria exercir i si saps el camí que has de seguir per arribar-hi. Sempre has d'explicar el per què de tot el que diguis.






 Encara no tenc ben clares les idees sobre el que vull fer en el meu futur.


El principal ara és acabar pqpi i, més tard, anar-me'n a fer un grau mitjà a Palma i una vegada que ho hagi aconseguit, intentar fer el grau superior.


De moment encara no sé quin grau mitjà fer, perquè estic entre administrativa, auxiliar d'infermeria, parafarmàcia i després, estic pendent d'un que encara no sé si el fan que és jardí d'infància.


Cada dia té una fragància





Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apavaiguen la foscor.


Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...









2. A. Penja al teu blog el poema "Cada dia té una fragància" amb una imatge adient i n'expliques el contingut, què en diu de cada dia de la setmana?. B. Ara explica quina olor fan els dies de la setmana per a tu...




a) Aquest poema xerra dels dies de la setmana, de com son, de quina olor fan...


b) Per a mi els dies de la setmana són tots iguals menys el cap de setmana. 
El dilluns fa olor a formatge.
El dimarts fa olor a ensalada.
El dimecres fa olor a la flor de la tardor.
El dijous fa olor a goma d'esborrar.
El divendres fa olor a fresa.
El dissabte fa olor a coca-cola
I el diumenge fa olor a crepe de xocolata.