dijous, 23 de setembre del 2010







Paraules del vent

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.
                                        Joana Raspall



2. Comenta el poema Paraules del vent. Quin és el tema? De què parla? Penja'l al teu blog amb el comentari i una imatge adient. 


El tema d'aquest poema tracta de l'amor. A mi em sembla que el poema parla que dues persones s'estimen però no s'adonen, és a dir, << Ulls que no veuen, cor que no sent >>





 

Començam la tardor.

1. Començam la tardor. Explica tot el que sàpigues sobre aquesta estació i cerca i penja un poema que en parli. 




La tardor és la meva estació preferida després de l'estiu.
Quan comencen a arribar les primeres gotes de pluja, els dies ennuvolats, el primer canvi de temperatura m'agrada, però el fet de saber que els dies són mes curts... ja no m'agrada tant.






Cadascú sap on camina 
cada vespre de tardor
mentres les hores pasegen
fan un festival de color
Blau, lila amb taronja roig
lila més fort que blau fosc
que m'omplen de goig
                 
Allà sempre quietes...

dimarts, 21 de setembre del 2010

TRIAR TíTOL: Ja arriba la tardor...

2. Llegeix el poema, explica el que conta i escriu-ne un títol. Finalment, entre tots, triarem el que més ens agradi. 

A mi em sembla que el poema ens conta que arriba la tardor perquè es despedeix de l'estiu i descriu característiques de la tardor com, per exemple, <<La pluja cau. El vent és suau.>> ,  i aquí diu que ens despedim de l'estiu <<Les aventures estiuenques, ara només seran records.>>
Jo trob que el títol més indicat seria '' Ja arriba la tardor''.




Ja arriba la tardor...



La pluja cau.
El vent és suau.
L’estrella se’n diu sol.
El cel és el seu bressol.
Ensumem una nova tardor.
Nous marcs i nous petons.
Les aventures estiuenques,
ara només seran records.
Fora la finestra, cau la pluja.
Mentre, es pentinen les bruixes.
Els arbres estan vestits de fulles.
Els espera una estació dura.
Però mai no s’aturaran.
Passaran anys i panys.
I alts, forts i ferms
seran temps estès.
Present fet.
Amb una llum pròpia,
es convertiran en estrella
i per fi, seran ànimes eternes.

Carolina Ibac

dilluns, 20 de setembre del 2010

Salutacions a na Carolina Ibac

1. Saluda, a la teva manera, la poetessa Carolina Ibac.

        Hola Carolina, som na Laura.
He llegit uns quants poemes teus amb els meus companys i n'Antònia i m'han agradat.
Esper conèixer-te i seguir llegint els teus poemes.
      
         Una besada.